El Laberint Terapéutic de l’Hospital Sta. Caterina

Article publicat a La Farga Nº 309 Febrer 2016

Human Circle

Laberint Terapéutic a l’Hospital Sta Caterina, Salt, Girona
El passat 22 de desembre es va inaugurar el Laberint Terapèutic del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt amb una exposició sobre els orígens dels laberints i les raons de la seva instal·lació en aquest marc. Aquest és el primer que s’instal·la en un hospital a Espanya i es tracta d’un circuit rodó amb camins fets amb còdols del Ter. El camí d’entrada ens porta pel traçat unicursal fins al bell mig on s’inicia el retorn fins arribar al mateix punt de partida.
El projecte s’ha portat a terme a partir de la idea de l’artista Christine Coveney i la implicació del director de l’Hospital Psiquiàtric i la coordinadora i el personal de l’Hospital de Dia d’Adolescents, els joves del qual van fer un treball previ de familiarització, creant laberints de dit i posteriorment van participar en la realització del treball definitiu al jardí de l’Hospital.
Però, què és un laberint?
El seu origen el trobem en dibuixos prehistòrics sobre pedra, els petroglifs, i se n’han trobat mostres arreu: a Jordània, la Índia, Síria, Sibèria Espanya, … A l’Edat Mitjana s’incorporaven laberints al paviment de les esglésies. S’utilitzaven en rituals i cerimònies o com a símbol de pelegrinatge. És famós el de la catedral de Chartes a França (a la foto podeu veure els petroglifs trobats a la Península Ibèrica). Varien de forma i complexitat: poden ser circulars, quadrats o rectangulars i el seu traçat pot ser més o menys intricat. Es poden fer amb tanques vegetals, amb lloses, permanents o temporals.
Com sorgeix el projecte?
La Christine, anglesa d’origen però que viu a la província de Girona fa 48 anys, és una artista multidisciplinària i que reparteix el seu talent inqüestionable en activitats diverses: ceràmica, pintura, escultura, manualitats,… És una activa defensora de la sostenibilitat i els mètodes holístics com a teràpia pel guariment de molts trastorns.
El seu interès pels laberints s’origina després de caminar per uns quants, entre ells el de la catedral de Chartres i constatar per ella mateixa els beneficis de fer-ho. El seu desig de compartir aquesta experiència enriquidora va fer que portés la idea de fer un laberint a la fira de sostenibilitat Eco Sí. Així es va iniciar en aquesta nova vessant de constructora i facilitadora. En els darrers 4 anys n’ha fet en pedra, en terrenys privats, pintats al patis privats, i en una escola; amb blat de moro als Aiguamolls de l’Empordà i en un taller a l’Aula Ambiental del Bosc Turull de Barcelona. També fa laberints ceràmics per resseguir amb el dit.
Encara que la experiència, sempre és personal, els beneficis saludables que poden proporcionar els laberints s’han anat observant al llarg dels anys: augmenta l’agilitat mental, incrementa el sentiment de benestar, fa créixer la confiança en un mateix. Per això s’utilitzen com a eina terapèutica en la psicoteràpia, la rehabilitació i la meditació. Es poden trobar laberints als patis i jardins d’escoles, hospitals, universitats i parcs públics d’arreu del món.
Convençuda de la seva utilitat, la Christine va fer una proposta a l’Ajuntament de Girona que li va permetre fer-ne un a la UDG per “Temps de Flors 2015” i posteriorment, va pensar que seria important proposar-ho a l’Hospital de Salt, per tal que formés part de les activitats terapèutiques en el tractament de trastorns de salut mental.
Aquest laberint, però no està restringit als pacients de l’hospital, tot el contrari, pot fer-lo qualsevol persona que així ho vulgui. Davant del circuit hi ha instal·lat un faristol amb les recomanacions d’ús i un banc, pintat pels joves del Centre de Dia d’Adolescents, per seure després i valorar-ne l’experiència.
Si teniu ocasió, camineu pel laberint. Només cal seguir el camí, tan simple com això. El resultat serà ben subjectiu, el vostre. El meu? Una estona per abstreure’t, per trobar-te tu mateix. Pots coincidir amb algú altre que també fa el recorregut, pots creuar-te, però cadascú fa el seu camí. Com a la vida.
Feu-lo. De ben segur que no us decebrà.
Pilar Verlázquez

English Translation:

On 22nd December, 2015, the inauguration of the Therapeutic Labyrinth of the “Parc Hospitali Martí I Julià” in Salt, was held together with an exhibition of the origins of labyrinths and the reasons for its installation in this ambience. This is the first to be installed in a Spanish hospital and is a round circuit with paths made of river stones from the Ter. The entrance leads us on a unicursal path to the centre where the return on the same path takes us back to the entrance.

The project has been carried out by the idea of the artist Christine Coveney and the involvement of the director of the Psychiatric Hospital and the coordinator and staff of the Hospital de Dia d’Adolescents, the youths of which, having carried out previous work to familiarize them, creating finger labyrinths, participated in the construction of the labyrinth in the Hospital grounds.

But, what is a labyrinth?

It’s origins is found in prehistoric drawings on stone, petroglyphs; samples have been found all around: in Jordan, India, Syria, Siberia, Spain, . . . . In Medieval Times labyrinths were incorporated in the pavements of churches. They were used in rituals and ceremonies or as a symbol of pilgrimage. The Chartres Cathedral in France is famous for its labyrinth. (In the photograph you can see the petroglyphs found in the Iberian Peninsular.) They vary in form and complexity: they can be circular, square or rectangular and the path can be more or less intricate. They can be made with live hedges, with tiles, permanent or temporary.

How did the project come about?

Christine, of English origin, who has lived in the province of Girona for 48 years, is a multidisciplinary artist who divides her unquestionable talent in diverse activities: ceramics, painting, sculpture, handicrafts . . . . She is an active defender of sustainability and holist methods as therapy for healing many health disorders.

Her interest in labyrinths began after walking several, one of them being that of Chartres Cathedral, which established for herself the benefits of walking them. Her desire to share this enriching experience made her take the idea of creating a labyrinth in the sustainable fair Eco-Sí. This gave birth to becoming a facilitator and constructor of labyrinths. In the last four years she has built labyrinths with stones on private properties, painted them in private patios, in a school; with maize grains in the Aiguamolls de l’Empordà and in a workshop in the Aula Ambiental del Bosc Turull in Barcelona. She also makes ceramic finger labyrinths.

Although the experience is always personal, the healthy benefits, which can be experienced walking the labyrinth have been observed over the years: increasing mental agility, improving wellbeing, improving self confidence. This is why labyrinths are being used as a therapeutic tool in psychotherapy, rehabilitation and meditation. Labyrinths can be found in patios and gardens of schools, hospitals universities and in public parks around the world.

Convinced of the usefulness of labyrinths, Christine made a proposition to the Girona Town Hall which allowed her to build one in the UdG for “Temps de Flors 2015”. She also felt it was important to suggest building one in the Salt Hospital to become a part of the therapeutic activities in the treatment of disorders of mental health.

The use of this labyrinth is not restricted to the patients of the hospital; on the contrary, anyone can walk it. There is an information plaque installed in front of the labyrinth with recommendations for its use and a bench painted by the youths of the Centre de Dia d’Adolescents, to sit on to meditate upon your experience afterwards.

If the occasion arises, walk the labyrinth. All you have to do is follow the path; it is that simple. The result will be subjective, yours. Mine? A moment to lose yourself and find yourself. You may meet others on the path, you can pass one another, but each on his own path. As in life.

Walk it. You will no be disappointed.

Pilar Velazquez